dimecres, 17 de juny del 2009

La cavalcada del Convit

El diumenge passat va ser el Corpus, una de les festes grosses de València.

Per començar, hem de puntualitzar que el Corpus és una festa però que alhora integra d'altres. Al llarg del dia, per la ciutat s'hi celebren diferents cavalcades i processons, algunes més solemnes i altres més festives. De fet, el centre de la ciutat ja està pres, des d'un parell de dies abans, d'elements religiosos i ornamentals que ens recorden com de transcendental continua sent la presència religiosa al quefer quotidià de la ciutat.

El Corpus Christi, per aquells que no ho sàpien, recorda un dels elements més importants de la tradició teològica del catolicisme, el de l'Eucaristia, el miracle de la conversió de l'Hòstia consagrada en el cos de Jesucrist. Un misteri que pot semblar una ximpleria, però que a la història de la religió catòlica va ser motiu de controversies, guerres i fins i tot un dels ingredients del cisma religiós que va donar pas a les esglèsies protestants. Es tracta, a més, d'una festa mòbil que, en el seu orige, es celebrava el dijous següent a l'octava de Pantecosta. La seua data depén, per tant, de la Pasqua. La necessitat de no entorpir el ritme de treball de la societat industrialitzada va fer que es passés al diumenge següent.

La festa del Corpus va ser instituida el 1263 pel papa Urbà IV, qui li va atorgar el caràcter de festivitat universal. Amb el temps, aquesta es faria un lloc de preminència a dins el calendari dels ritus locals. En aquest sentit, València no fou una exepció i des del 1326 tenim documentada la primera celebració. Amb tot, no seria fins el 1355, per manament del bisbe Hug de Fenollet, bisbe de València, que s'hi va instaurar la tradicional processó, amb el vist-i-plau de les autoritats civils. Val a dir que la del Corpus és una festivitat que, malgrat tenir un inequívoc tarannà religiós, també ha integrat molts elements cívics que originalment no en formaven part.


Detall de la Roca Diablera

A València, la festa del Corpus comença el divendres, amb el trasllat de les Roques a la plaça de la Mare de Déu, perquè veïns i visitants puguen admirar-les. Les roques són uns cadafals mòvils de fusta, amb forma de vaixell i que representen escenes bíbliques o de la vida de diferents sants relacionats amb la ciutat, com per exemple Sant Vicent Ferrer o el Patriarca Ribera. Amb el pas del temps, algunes de les roques van desaparèixer o foren substituides per noves. Actualment hi ha onze. Les primeres notícies de les Roques daten de finals del segle XIV i podrien estar relacionats amb els entremesos, uns escenaris mòvils medievals que es construien i feien desfilar per la ciutat aprofitant les visites a València de personatges significatius de la casa reial.

Ja he comentat que el Corpus l'integren diferents actes. En aquest post, per no allargar-me, em centraré en un, el de la Cavalcada del Convit. Aquesta va ser la primera vegada que assistia, o almenys la primera que recorde. Hi vaig anar amb mon pare i la meua germana Isabel. I ja us dic que és un luxe això d'assistir amb una persona que té tants records de la seua infantesa en aquesta festivitat i que pot explicar tantes anècdotes personals.

La cavalcada l'obri el Ball de Nanos

Doncs bé, com anava explicant, el diumenge al matí comença amb la cavalcada del Convit, que s'inicia puntual a les 12 del matí i és una de les poques ocasions en to l'any que es fan tocar totes les campanes del Micalet alhora. Aquesta desfilada l'obri el capellà de les Roques qui, a cavall, passeja pels carrers cèntrics de la ciutat i fa una crida a tota la ciutat a participar dels actes de la vesprada. Enguany, però, el cavall va esbarar i el pobre capellà va caure, per la qual cosa va preferir fer el passeig a peu. A aquest pregó li segueix un seguit de danses i personatges, els misteris, que remeten a escenes com la d'Adan i Eva, els pelegrins, els reis mags o la matança dels inocents i que tornen a eixir a la processó de la vesprada, però amb un posat més solemne. D'aquestes danses, la més famosa és la de la Moma, la veritable icona del corpus valencià.

La Moma és una figura femenina però que sempre és representada per un home, i que escenifica el triomf de la virtut sobre els set pecats capitals. A banda de la dansa de la Moma, també hi ha la dels caballets, els pastorets i la magrana. Un dels elements més divertits d'aquesta cavalcada matutina és el de la degollà, que recorda la matança de xiquets a mans de la guàrdia d'Herodes. Els integrants de la degollà, porten unes porres, els anomenats “carxots”, amb els quals colpejen als espectadors (us sona això de pegar un carxot?). A un dels trams del recorregut, el que va des del carrer Cabillers i Avellanes, els membres de la degollà són rebuts a poalades d'aigua, pels veïns, això és el que es diu la “poalà”. El diumenge passat, amb la calor que feia feia un poc d'enveja i tot.


Membres de la degollà amb els carxots

Amb tot, i malgrat ser molt interessant, la cavalcada del convit no és més que un aperitiu del que passa a la vesprada, amb la processó general, on es passegen les Roques, es fa tot el ventall de danses, amb la partricipació dels gegants i nanos i la processó solemne, on desfilen centenars de persones representant personatges bíblics i es trau la custódia de la Catedral, però bé, això ja us ho explicaré en un altre post.

4 comentaris:

  1. Me n'alegro que el meu blog t'hagi servit per animar-te, València també deu tenir moltes històries amagades.

    Només et dóno un consell, no abandonis, els inicis són durs però quan el blog es consolida val la pena!

    Seguim en contacte!

    ResponElimina
  2. Hola!Des que a literatura catalana medieval ens van explicar en què consistien les provessons del Corpus m'ha creat curiositat anar-hi...però sempre se m'oblida! De tota manera aquest any he gaudit de les de Berga que són espectaculars! Gràcies per dir-me que el poema et pareixia bonic...em deixaré caure per ací per continuar descobrint misteris de la meua ciutat!

    ResponElimina
  3. Impressionant... sempre he volgut anar, perquè vulgues o no, el Corpus als pobles en general és prou light al costat del de València...

    Salut!

    PD: M'encanta València, i amb la visió que tu en donés, encara més. Et comente per primera vegada, encara que abans llegia sense dir-ne res :)

    ResponElimina
  4. Cotorra,
    Un blog que m'ha agradat molt de plantejament. Sobre la processó de Corpus, impressionant comparada amb altres...
    M'ha agradat molt el tema de les Roques. Com que et penso seguir perquè sóc un enamorat de la Ciutat de València esperaré un comentari més extens sobre les Roques ja que sóc aficionat a tota aquesta parafarnàlia!
    Endavant!

    ResponElimina