diumenge, 2 d’agost del 2009

Un misogin al Consell de València?

Jaume Roig va nàixer a València a les primeries del segle XV, en una data que encara no ha estat ben determinada. Els seus orígens familiars caldria buscar-los a la maresmina vila de Mataró, d'on era el seu besavi, qui es traslladà a la ciutat del Túria a meitat del tres-cents i on està documentat que arrivà a ocupar un dels llocs de jurat. El seu avi, que era notari, va ser administrador de l'Hospital de Sant Llàtzer, mentre que son pare, que era conegut com Jaume Roig “Lo Vell” també va arribar a ser conseller de la ciutat i ocupà, també el càrrec d'examinador de metges, dues funcions que heretaria el seu fill, el nostre Jaume Roig. Es pot dir, per tant, que Jaume Roig va ser continuador d'una nissaga d'això que podriem dir les èlits valencianes medievals.

Imatge d'un metge atenet un pacient. segle XV

El cas de Jaume Roig “Lo Jove” és especialment interessant per diferents motius. Aquest personatge ha passat a la història com a autor d'una de les principals obres de la literatura catalana medieval “L'espill”, també congut com a “Llibre de les dones” o "llibre de consells".

Amb tot, i més enllà del valor de la seua producció literària, que no pense negar, Jaume Roig m'interessa per altres aspectes de la seua trajectòria vital, que ha estat bastant ben documentada.

A diferència d'altres autors del Segle d'Or de la nostra literatura, Roig no es va limitar a viure de les seues rendes. A ell se li coneix l'exercici d'una professió, la de metge, que va desenvolupar al llarg de tota la seua vida. De fet, al seu temps, Jaume Roig fou més reconegut socialment pel desenvolupament del seu treball que no com a autor de “L'Espill”.

Jaume Roig es va formar a l'Estudi General de Lleida, i com a metge arrivà a ser facultatiu de les cort d'Alfons el Magnànim i de Joan II. De fet, ell fou l'encarregat de certificar la defunció de la reina Maria de Castella, esposa del Magnànim. A València, la seua competència també el duria a ocupar el càrrec d'examinador de metges entre els anys 1435 i el 1478. La seua professió de galé el conduí a desenvolupar l'administració de l'Hospital d'en Clapers i dels Inocents, així com metge visitadorde l'Hospital d'en Bou i del convent de Predicadors en diferents períodes de la seua vida.

Les activitats de Jaume Roig, però, no es limitaren exclusivament al món de la medicina. També se li reconeix una trajectòria en altres aspectes de l'agitada vida política i social de la València del XV. Així, fou benefactor del convent de la Trinitat, i encarregat de la comptabilitat de la seua parròquia, la de Sant Nicolau. Justament, va ser per aquesta parròquia que fou triat conseller de València.

Aquest edifici, a la cantonada del carrer Cordellats i de les Danses, podria haver estat propietat de Jaume Roig

Pel que fa a la seua vida personal. Roig es va casar amb Isabel Pellicer, amb la qual tingué sis fills, la meitat dels quals es feren eclesiàstics. El desenvolupament de les seues activitats professionals i una bona política d'inversions el féu bastir-se un bon patrimoni, amb diferents cases a la ciutat i terres al poblat de Benimàmet, molt proper a la ciutat. Va ser, justament a Benimàmet on Roig muigué. Això passà l'any 1478. En algun lloc he llegit que per accident, quan caigué de l'ase, mentre passejava per les seues terres.


Primera edició de l'Espill

Parlar de l'Espill és difícil i mai no l'he llegit de seguit. En ocasions l'he abordat per parts. Tampoc no és un llibre de lectura fàcil. Sí que reconec, però, que alguns passatges són bastant graciosos. El llibre ha estat titllat de misogin, i amb molta raó. Les dones no ixen especialment ben parades, i en alguns moment l'autor s'encarnissa amb elles. Personalment no estic molt segur que el llibre definisca la personalitat del seu autor. Jaume Roig, segurament només se'n féu ressó, de manera magnífica i contundent, això sí, d'una moda literaria que circulava per Europa a aquella època i per un corrent de pensament que és ben clarificador de la classe social a la qual pertanyia, la de la burgesia, atiada pel pensament eclesiàstic i que feia les dones responsables de tots els infortunis i desgràcies masculines.


Per acabar, us afegisc un passatge de l'Espill que va ser musicat per Raimon i que m'ha ressultat molt inquietant des de la primera vegada que el vaig sentir. Es relata un crimi terrible perpetrat per unes dones a un hostal de París.