dimarts, 19 de maig del 2009

La historia, de Benedetti

Ahir ens va deixar Mario Benedetti.

No sóc un lector regular de poesia. Així i tot reconec que entre el munt de llibres que tinc, hi ha un que li tinc una estima molt especial, "Insomnios i duermevelas", i que em va regalar una amiga-poeta fa un parell d'anys en un cap de setmana bastant estrany i un tant torbador.

Hui, mentre feia el trasllat a la meua nova casa, me l'he retrobat, i fullejant-lo he redescobert aquest poema, que no és el que més m'agrada del llibre, però que almenys parla de la història, tant important per mi i per tanta gent estimada.



La historia

Sabía que la historia esa imponente
estaba hecha de resurrecciones
las muertes eran cándidos ardides
para que los cronistas se turbaran

la del pobre Jesús sin ir más lejos
fue programada para validar
la esplendida patraña de la iglesia

la historia es un gigante / un esperpento
sin rostro ni motivo / una quimera
sin principio ni fin / sin cardinales

cuida sus arrabales del amor
y administra con orden sus desprecios
no falta quien sugiere que la historia
es una secreción del universo